Públic Bon dia a tothom, adjunto els dibuixos i una breu explicació.
En aquest dibuix de la paraula límit he decidit fer com una corta i una nena petita saltant la paraula.
La paraula límit hi forma part del rellotge, com si fosin les agulles donant a entendre que sempre hi ha un límit dins del temps.
Aquí ja h decidit ficar-li color, fent una men de degradat dins de la paraula, pintada amb pintures gouache, i dos cordes policials al fons.
Aquí he de comentar dos coses. La primera es que la paraula límit está pintada amb un rímel de maquillatge, volia probar a sortir del que son llapis, etc. I la segona es que he volgut representar un mur al fons i així la paraula semblaria un graffiti.
I aquest és el que més m’agrada, he decidit representar una mena de mirall trencat amb la paraula just al mig. Per la paraula he fet ús del grafit i per difuminar he aprofitat un raspall de dents que no es feia servir.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.